Aquest és un post molt especial. He estat dubtant si fer-lo o no doncs no és gens fàcil.
Durant aquesta setmana han hagut moltes imatges que us podria ensenyar que m'han ompler de satisfacció,
que m'han demostrat que sóc important en el cor de moltes persones i que m'han fet plorar.
He triat aquestes, us explico:
Els meus estimats nens i nenes, que han acabat 6è, m'han fet un llibre, molt tendre, on
em recorden les coses que feien en 1r. i 2n.. Una meravella.
Les dues classes de 6è m'han cantat "Si em dius adéu" de Lluís Llac i
evidentment hem plorat.
El 6è B, lúltim curs del que vaig ser tutora quan feien 1r i 2n, m'han cantat "Ole-lé".
Cançó que li tinc una estimació especial, ells ho saben i la Pili, l'Àngels P, l'Àngels G i l'Inma també.
Un llibre per aprofitar.
La Pili, una de les organitzadores, ha tingut el detall de que els nens
de 3r em cantessin "La vergonya". Una joia.
I.... que dir dels meus companys, ells són els responsables del meu
"nus a l'estómac", han organitzat tot i m'han fet sentir
la persona mes important del món.
Tants anys amb vosaltres que ara no sé
com ompliré els buits que em deixeu.
No em vull oblidar dels pares dels alumnes, gràcies per la vostra col·laboració,
comprensió i per confiar en mi.Als meus amics i amigues bloggeres els vull dir que
marxo com a tutora d'Aula d'Acollida i de l'escola,
però m'han dit que em deixaran col·laborar.
Segur que tindreu notícies meves.
Us estimo. Una abraçada d'una "mestra retallada"
que aviat entrarà a formar part de "les clases pasivas congeladas".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada